Pels voltants
d'Olot

La ciutat d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, és coneguda pel seu entorn volcànic.

Situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Olot pot ser un gran punt d’inici de moltes excursions.

Si ve és cert que la majoria transcorren entre els frondosos paratges de la Fageda d’en Jordà o recorrent els volcans més emblemàtics de la zona, com el Croscat o el Santa Margarida, hi ha molts altres indrets increïbles per a poder visitar.

Us volem proposar una ruta circular amb inici/final a la població gironina on passarem per un dels volcans que flanqueja la ciutat, el Montolivet, pujarem a la Serra de Sant Valentí de la Pinya, des d’on gaudirem d’unes vistes espectaculars i baixarem a la vall, caminant entre conreus. Per acabar tornarem al punt d’origen resseguint les antigues passes del tren que unia Olot amb Girona.

Us deixem el track de la ruta perquè us sigui més fàcil de seguir.

Comencem!

Dins la ruta que us proposem no hi ha la pujada al cim del volcà, però us portarà no més de 10 minuts arribar fins al cap de munt. 

2. Volcà Montolivet – Oratori de Sant Valentí de la Pinya

Seguim resseguint el camí ben marcat entre boscos. És un pas poc transitat, la majoria locals que aprofiten aquests camins que en poc temps els porten a aïllar-se de tot.

Sant Valentí de la Pinya és una muntanya de 650 metres que es troba entre els municipis de la Vall d’en Bas i d’Olot. És el punt més alt de la Serra.

A l’oratori situat al cim, antigament s’hi celebrava una festa que començava la nit anterior a la diada del sant, amb una processó nocturna des de l’actual Casa dels Capellans.

Actualment restaurada, és un punt perfecte per veure des de la plana d’Olot fins als Pirineus. Treient el cap el cim del Bassegoda, 1.373m amb una característica forma punxeguda.

3. Oratori de Sant Valentí de la Pinya – la Pinya

Després de contemplar la gran bellesa que rodeja Olot, baixem per l’altre besant de la muntanya fins a arribar el petit poble de la Pinya.

La Pinya és una entitat de població de la Vall d’en Bas, i un antic municipi fins al 1968. Davalla pel vessant oest de la Serra de Sant Valentí elevant-se de la plana de la Pinya i flanquejat per la serra de la Rauta per l’extrem nord.

Darrere l’església de Santa Maria de la Pinya, datada del segle X, hi ha uns amples i singulars rentadors públics, molt a prop de la plaça, i que són els únics a la Vall d’en Bas en bon estat de conservació.

4. La Pinya – Sant Joan dels Balbs

Baixem cap a les construccions més noves del poble i ens endinsem entre els prats de la vall.

Al pla de la Pinya, com a tota la Vall d’en Bas, s’hi conrea principalment blat de moro.

El paisatge ha canviat per complet donant pas a planícies de conreu interminables.

Finalment anem a buscar el camí que ens portaria fins al poble de Riudaura. Comencem a caminar entre els boscos de la serra de la Rauta.

Agafem un sender, no massa ben cuidat, fins a sortir a un grup de cases. En poc més de 5 minuts ens trobarem davant de Sant Joan dels Balbs.

Sant Joan dels Balbs (SX) és una de les esglésies romàniques de més rellevància de la Vall, estratègicament situada a la falda de la serra. Antigament va ser parròquia, però actualment és sufragi de Santa Maria de la Pinya.

5. Sant Joan dels Balbs – Olot

Ens tornem a perdre entre els camps de cultiu, resseguint carreteres poc transitades que enllacen petits veïnats, granges i masies solitàries.

Finalment ens trobem amb el riu Fluvià. Aquest ens marcarà el camí de tornada a Olot. Enfilem doncs la marxa per la Via Verda, la Ruta del Carrilet.

Aquesta és una via exclusiva per a vianants i ciclistes que aprofita el recorregut de l’antic tren de via estreta que enllaçava Olot amb Girona.

Amb un total de 54 km, recorre tres comarques, dotze pobles i presenta poca dificultat, de fet el coll d’en Bas, a 620 metres, és el punt més alt del recorregut.

Actualment a Espanya hi ha més de 2.700 km d’infraestructura ferroviària en desús reconvertit en itinerari cicloturista i senderista.

Seguirem aquesta via fins al bell mig de la ciutat. El camí és ara pràcticament planer, envoltats d’una arbreda que ens ombreja el pas.

Quan estem a l’altura de la població veïna de les Preses ens trobarem amb el Parc de Pedra Tosca, un indret on hi havia un bosc entre murs de pedra volcànica que amb la mà de l’home va canviar el seu aspecte a conreus, camins i cabanes.

El parc de Pedra Tosca va obtenir el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, gràcies a la recuperació de paisatges naturals dels volcans i els camps de cultiu, amb una combinació d’elements artificials i naturals.

El parc és un espai públic obert cada dia i, si en voleu més informació, podeu consultar al bar del Baixador de Codella (a la mateixa Via Verda) i si no sempre podeu fer una parada tècnica.

Ara ja només ens queda entrar a Olot pel barri de Sant Roc, a tocar del riu Fluvià.

Passem per la Font de Sant Roc, d’estil noucentista. Un indret que convida a refrescar-se amb l’aigua i a restar en calma sota els immensos plataners que hi habiten. On antigament, i també ara, les famílies es reunien per passar el dia.

Acabem el trajecte sota la mirada del Sant qui, segons la llegenda, va deslliurar la població de la pesta amb les aigües d’aquesta font.

Descans i repòs després d’una bona caminada.