De Colera a Llançà.
Camins de Ronda, camins de vida

Vaig agafar el tren a l’estació de Sants i tot i que el viatge té una durada considerable, val la pena entretenir-se amb el paisatge a partir de Sant Celoni.

En arribar a Colera no podia preguntar res a ningú, ja que vaig ser l’única persona que va baixar en aquesta estació, però fent servir la intuïció vaig agafar la direcció correcta. Avall i cap a mar!!
La informació que vaig buscar a les Webs no m’aclarien com seria el recorregut, és per això

Seguidament s’agafa una pista prou ampla i ben cuidada que va resseguint la costa fins a arribar a la cala de propietat privada i que passes quasi de puntetes. És en aquest moment quan et trobes amb uns 300 metres que s’han de creuar vigilant ni caure a l’aigua ni mullar-te gaire els peus. S’han d’aprofitar els moviments de les onades per fer la passes i decidir molt bé a quina pedra posar el peu tenint en compte que has d’agafar-te a les pedres sortints d’una paret vertical. Un cop creuat aquest tram i amb els peus una mica molls, el que resta és un passeig que passa per algunes cales i amb Llançà a l’horitzó.

A la tarda es va embolicar el dia amb una pluja fina típica de primavera, això va fer que decidís avançar el viatge de tornada.
Com a conclusió dir que si hi tornés, m’enduria unes sabates de goma de les que queden ben subjectes als peus, això permetria creuar els 300 metres de rocams amb més seguretat i sense patir per si les onades són més grans i ens mullen els peus.
Ha estat bé fer aquesta sortida en solitari però m’he adonat que és millor, si pot ser, sortir ben