Descobrint
la Val d'Aran

Dos dies lliures, un Sant Joan, ganes d’una escapada… Així vam descobrir una zona espectacular, una meravella rere un altra anomenada la Val d’Aran. En una escapada de cap de setmana vam trobar aquestes marques blanques i vermelles que tant coneixem i vam decidir investigar quin era el GR que hi passava. Quan vam veure que el GR-211 recorria tota la vall vam veure una gran oportunitat de conèixer aquesta joia dels Pirineus que tantes ganes teníem de recórrer. Així que vam començar a buscar allotjaments i situar-nos en el mapa per veure quants dies necessitaríem i la dificultat que tenia. Ho vam veure claríssim, a buscar la fresqueta en ple agost.

Amb ganes de començar, tot i que la primera etapa no era gaire llarga, ens llevem ben d’hora i comencem a caminar cap a Bossost. Pel camí anem passant per petits poblets i gaudint dels paisatges que anem trobant, de moment sense perdre de vista el Riu Garona. Parem a carregar una mica les piles amb una mica de fruita i uns fruits secs, sabem que arribarem d’hora i no tenim gens de pressa. La boira de primera hora queda en l’oblit després de sortir un sol que escalfa. Després d’uns pocs kilòmetres més arribem a Bossòst. L’entrada al poble per l’altra banda del riu fa que puguis fer una repassada al poble just abans d’arribar. Veiem l’hotel on ens espadarem, unes poques habitacions tenen un petit balcó on toca el solet així que anem cap allà decidits a demanar una d’aquestes

Primera etapa completada, instal·lats, refrescats i amb tot el dia pel davant. Després d’una migdiada (abans de dinar) anem a visitar Bossost. Ens parem a la Plaça de l’Església on aprofitem per fer una hamburguesa en condicions (de carn o de quinoa, ens van tenir contents als dos). A mitja tarda preparem la ruta per l’endemà i a descansar.

Per encarar la segona etapa no ens fa falta matinar. L’etapa és curta i avui dormim en refugi. Tenim pensat dinar pel camí així que ens ho prenem en calma. Esmorzem a l’hotel, parem a Les a fer un glop d’aigua i enfilem cap a Canejan. Aquesta és la pujada més marcada del dia i queda compensada amb la terrasseta que ens trobem just arribar al poble. Anem en direcció al Refugi dera Honeria per un corriol que queda vorejant muntanya amb tota la part de la nostra dreta oberta per gaudir de les grans vistes de la vall. Quan veiem que ja ens queda poc per arribar, trobem un raconet a l’ombra a la vora del riu perfecte per dinar i remullar-se els peus.

El problema ens el podem trobar si no l’acabes d’intuir com cal. Hi ha marques de diferent GR’s i camins que ens fan anar cap a una altra direcció, cosa que ens fa fer algun kilómetre més del que hauríem (bàsicament el que ens estalviava la drecera). Una vegada trobem el camí correcte tot sembla anar rodat. Tot i notar que ja estem cremats pel sol, aquest no sembla que escalfi tant. La certesa que vas per bon camí i el paisatge que ens trobem fa que tot plegat pagui la pena. Ara ja només queda la recta final, baixem fins al Lac de Montoliu i tornem a pujar per l’altra banda. Veient tot el camí que hem recorregut podem gaudir d’un àpat més que necessari i més que guanyat. Nomès ens queda la baixada, travessar el Riu Noguera Pallaresa i continuar fins al Santuari de Montgarri.

Dutxa revitalitzant i cerveseta a la terrassa del refugi, això és una altra cosa. Ens ajuntem amb una colla que tot just comença l’endemà a caminar, ells veuen massa menjar a taula a l’hora de sopar… Segur que al següent refugi on vagin a parar ho veuen amb uns altres ulls.

Recuperats, esmorzem al refugi i comencem el descens. Després de l’etapa anterior toca prendre’s amb calma el que ens queda. Dues etapes curtes i amb un desnivell negatiu. Comencem per la mateixa pista per la qual vam arribar al refugi, però continuem cap a Pla Beret on hem de vigilar de no perdre les marques pel pàrquing. Les vaques i els cavalls són els amos del pla i de les seves proximitats. Comencem a baixar paral·lels a la carretera fins a veure un camí a l’altra banda que ens porta per una zona sense asfalt i amb vistes als pobles propers a la carretera. Seguim baixant pel camí a l’ombra dels arbres fins a arribar a Salardú. El primer que fem és buscar algun lloc on comprar crema per les cremades del sol. És molt aviat, així que podem fer una dormideta i encara ens queda temps per donar un volt pel poble. Busquem les marques per on haurem de sortir a la següent etapa i cap a dinar. A Salardú vam trobar moltes opcions per dinar, però vam decidir quedar-nos al carrer on ens allotjàvem. Després d’agafar forces vam fer un vinet a una terrasseta propera i cap a dormir.

Ara sí, ja recuperats del tot, comencem l’última etapa. Sortim de Salardú per carretera, paral·lels al Riu Garona. Enllacem amb un camí que ens portarà directes a Vielha. Passant per camins ben espessos de vegetació que ens donaran una bona ombra per acabar la ruta.

En quant veiem que arribem a Vielha ja comencem a trobar a faltar la ruta. Cada vegada ens passa el mateix, un Gran Repte més a la saca. De ben segur que hi tornem.