GR-83

Primera etapa molt tranquil·la, sense masses dificultats. Anem perdent el mar de vista fins a arribar als peus del Montseny.

Cal destacar que a Riells-Viabrea no trobareu on dormir. Hi ha algun hostal a prop però us farà desviar del camí.

Important, en aquesta etapa també es farà difícil dormir! La casa de colònies de Joanet està tancada, així que descartada. Sempre es pot retallar i acabar la ruta dormint a Arbúcies on hi ha més allotjament. Si no, a nosaltres ens van atendre de manera increïble a una casa de turisme rural a la carretera direcció Joanet, però en realitat lloguen la casa sencera. Cal Masover.

Aquesta etapa és increïble en paisatges. Però sobretot, consell important, aneu amb compte quan arribeu al punt on es coincideix amb el GR178-2, per la zona de la Font de la Formiga. En aquell punt nosaltres ens vam equivocar i vam començar a seguir el GR178. Per un costat ens va anar bé perquè acaben per coincidir a l’hostatgeria on vam dormir (i des d’on després segueix el nostre GR) però el moment de pèrdua per les Guilleries, encara que rodejats d’un paisatge fabulós, és força desconcertant!

Començar el dia rodejant el pantà de Susqueda no té preu. Això si, tot i que anàvem preparats per dormir en refugis no sabíem que el primer ens el trobaríem tancat. Després d’estona buscant la clau i trucant a un número de telèfon on ningú contestava vam acabar per dormir al ras. I creieu-me que fa molt de fred si no vas condicionat. Per pujar al refugi de Sant Salvador de Puig-Alder es fa per un camí que enfila un turó, aquest tram no està marcat, ja que al matí s’haurà de desfer pel mateix lloc. Tot i les condicions en les que vam passar la nit, va valer la pena.

Etapa curta i amb una entrada increïble per la Fageda d’en Jordà. L’arribada a Olot s’acaba fent una mica llarga, però després de fer nit al mig del no-res s’agraeix arribar a la civilització.

Aquesta etapa potser és la més desagraïda fins que no arribes al destí. Comencem sortint d’Olot per una zona molt industrial primer i per urbanització després. Enllacem amb una pista que no deixem fins passada força estona i l’últim tram de baixada cap a Beget acaba per fer-se pesat. Això sí, un cop apareix Beget al fons veus que ha valgut la pena. 

Inici amb una pujada per corriol molt pronunciada fins a arribar a Coll Malrem.

Paisatges increïbles entre verd fins a travessar la frontera on hi ha el monument als exiliats. Despès l’etapa es fa més portable fins a arribar al destí.

Tot i ser una etapa curta és dura en desnivell. Quan agafes el Tour du Canigó fins a arribar a Pla Guillem comences a pensar en tot el que has fet, vens del mar, sentint la brisa i les gavines i ara et trobes al mig del no-res i del tot. Amb l’aire gèlid i envoltat de neu. I al fons, lluny però ja a tocar veus el cim del Canigó, el punt més alt del GR i que hauràs pujat des del km zero.

Aquí és on es decideix tot. Aquesta etapa és la que estem esperant des del primer dia. Comença l’ascens als 2.784m del cim del Canigó, a més atacat des d’una de les vessants més complicades, la famosa Xemeneia. 

Tot i que finalment vam aconseguir el nostre objectiu, vam patir un accident pel camí que ens va fer avortar l’última etapa fina a Prada de Conflent.

Així que dues coses, molta cura amb la neu si no porteu el calçat adient i MOLTES GRÀCIES per l’ajuda a la gent del refugi de Cortalets i a la policia francesa de la zona.